El moviment que es planteja una “millora” de l’ésser humà obre nous debats ètics.

Si poguessis decidir que el teu fill fos més alt, que tingués un determinat color d’ulls, o escollir el sexe, ho faries?, I si fossis capaç de dotar-lo amb el doble de memòria o duplicar la seva capacitat física?”. Amb aquestes preguntes el catedràtic d’Ètica de la Universitat Ramon Llull, Francesc Torralba, introdueix alguns dels milers de dubtes que planteja el transhumanisme. Un moviment, a vegades descrit com a filosofia, ideologia o utopia, que té com a objectiu final transformar la condició humana mitjançant el desenvolupament i la fabricació de tecnologies que millorin les capacitats humanes físiques, psicològiques i intel·lectuals.

Els transhumanistes defensen, en un dels vuit punts del seu manifest, el “dret moral” de tothom que vulgui utilitzar la tecnologia per ampliar les seves capacitats mentals i físiques i per tenir el control de les seves pròpies vides. Aquesta posició, que com assenyalen alguns autors internacionals podria crear un Homo augmentat, no disposa, segons explica Torralba, d’una legislació universal que freni aquesta evolució a dues velocitats, i reclama atenció en aquest debat.

Un dels analistes que va reflexionar sobre el transhumanisme i que ara recull l’obra El transhumanisme sota la lupa és el sociòleg i actual president del CIS, José Félix Tezanos. “Dissenyarem éssers humans que tinguin la Capacitat de viure amb més qualitat de vida, de tenir més Intel·ligència, més resistència a la fatiga, més rapidesa per resoldre QUALSEVOL conflicte, per acumular més coneixements? Probablement ja tenim Moltes de les Capacitats i Coneixements que ENS permetrien fer-ho“, assenyala.

Notícia original completa a El País