Índia impulsa la seva recol·lecció d’informació biomètrica dels seus habitants, una vuitena part de la població mundial, mentre se succeeixen casos de filtració i ús fraudulent de les bases de dades ja existents.

Índia prepara una xarxa de reconeixement facial com a complement al seu vast sistema de control poblacional. Des d’aquest mes d’octubre, el Govern concedirà licitacions a empreses per desenvolupar un programa d’anàlisi d’imatges captades per videovigilància. El model obre un mercat tan prometedor com el xinès -estimado en 4.300 milions de dòlars en l’any 2024- encara que no tan efectiu encara. La innovació pretén completar els deficitaris recursos humans de l’Índia en seguretat -un policia per cada 724 habitants- connectant el reconeixement facial amb les bases de dades de passaports, empremtes i altres rècords. Un model inquietant en un país que no té polítiques de ciberseguretat i el actual programa d’identificació biomètrica, entre els més grans del món, és també dels més insegurs per les contínues filtracions que pateix.

Som l’única democràcia del món que s’instal·larà aquest sistema tot i no tenir cap llei de privacitat ni de protecció de dades“, resumeix a El País RETINA Apar Gupta, advocat i director de la Fundació per la Llibertat a Internet, amb base en la capital índia, Nova Delhi. El 2015, els membres d’aquest grup van aconseguir que les autoritats nacionals asseguressin la neutralitat de la xarxa, evitant tarifes addicionals de proveïdors. “Serà una mina d’or per a companyies a la recerca de grans bases de dades desprotegides“, sentencia Gupta, en referència a la fugida i robatori de dades del sistema que conté informació biomètrica de centenars de milions des que es va implantar per llei el 2016, per el total dels 1.300 milions d’habitants del país.

Ideada fa una dècada, Aadhaar (fundació, en hindi) és un programa que crea un número d’identificació únic que conté dades físiques i demogràfiques de cada ciutadà per al seu accés a serveis públics. Així, el sistema millora el control sobre prestacions socials i subsidis, evitant duplicacions i corrupteles. Sense validesa per certificar ciutadania, la targeta Aadhaar verifica la residència del posseïdor, de manera que empreses privades la s’exigeixen per a contractar els seus serveis, malgrat ser contrari a la llei. Així, l’ex economista en cap del Banc Mundial, Paul Romer, el va descriure com “el programa d’identificació més sofisticat del món“. Mentre el famós ciberactivista global, Edward Snowden, ha explicat que “hi ha alguna cosa seriosament preocupant amb aquest sistema” quan “a l’Índia, no pots tenir un certificat de naixement sense la [targeta] Aadhaar“.

Notícia original completa a El País RETINA