El físic del Massachusetts Institute of Technology, de pare espanyol però nascut i criat als Estats Units, va ser el responsable del conegut procés d’identificació amb usuari i contrasenya.

Encendre l’ordinador i introduir un usuari i contrasenya per franquejar l’accés a la mateixa s’ha convertit en una cosa tan habitual i familiar que ningú realment es planteja que aquest procés va tenir al seu dia un origen i que en un moment determinat, la doble problemàtica de identificar múltiples usuaris i protegir les seves dades no existia. El recent mort de Ferran Corbató (Oakland, Califòrnia, 1 de juliol de 1926 – Newburyport, Massachusetts 12 de juliol de al 2019), conegut com a ‘pare’ de les contrasenyes, convida a analitzar com va començar tot i quant ha el món dels ordinadors a aquest geni.

Aquest físic del prestigiós MIT (Massachusetts Institute of Technology), de pare espanyol però nascut i criat als Estats Units, va ser el creador d’un procés que avui és emprat de manera natural per tot el món: els coneguts com inicis de sessió que permeten un usuari d’ordinador identificar-se inequívocament en el mateix i protegit el seu accés mitjançant una contrasenya. El famós ‘usuari i contrasenya’ a què qualsevol s’enfronta en múltiples ocasions al cap del dia va tenir un origen i va ser batejat com Compatible Time-Sharing System (CTSS). Quin problema resolia aquest mètode?

Per comprendre l’abast i transcendència del CTSS cal viatjar en el temps a l’any 1963, quan els ordinadors eren grans monstres que ocupaven sales i exercien uns temps de processos que avui en dia resultarien irrisoris. Per aquell temps, la desesperant velocitat de processament feia que una sola ordre pogués trigar fins a un dia sencer a executar-se i al no haver-hi un accés múltiple a l’ordinador, calia esperar a la conclusió de la primera ordre per llançar una segona, i així successivament . Aquesta realitat va ser qualificada en el seu moment per Corbató com “desesperant” a causa de la seva falta d’eficiència; convé recordar que els ordinadors de l’època eren molt costoses i els temps morts resultaven, en conseqüència, caríssims.

Notíci original completa a El País