Jessica Powell va abandonar el seu càrreg per problemes que segueixen presents en les empreses de Silicon Valley

Jessica Powell tenia dubtes sobre si deixar la seva empresa. La vicepresidència global de comunicacions de Google no és un càrrec al qual s’arribi fàcilment. Se li va ocórrer buscar la resposta, és clar, a Google. “No vaig buscar com deixar la teva feina quan ets a la direcció de Google, no coneixia a ningú que ho hagués fet“, fa broma.

Però sí que va fer breus tests per comprovar si un està convençut: en ells es pregunta si odia el cap, si és un suplici llevar-se per anar a l’oficina o si té la capacitat de treballar en alguna cosa més. No li sortien resultats clars: “Estava a meitat de camí, no odiava tot, estava deixant moltes coses però també volia sortir d’allà, així que aquests tests no eren útils“. Però al final va marxar. I va deixar un post escrit pel proper cap de Google que necessiti ajuda per abandonar.

I ara, dos anys després? “Meravellós“, diu. No es va equivocar. Powell va rebre ofertes d’altres grans empreses, però no volia tornar. Va tornar a la universitat, es va quedar embarassada del seu tercer fill, va publicar un llibre i va fundar amb altres socis una empresa de programari per a música.

La història de Powell és rara. Poca gent a Silicon Valley salta del pont de comandament de la barca i quan ho fan són notícia. Són llocs massa grans i còmodes, que dominen i dirigeixen gran part del món. Qui voldria baixar-hi, i sobretot, per què?

Notícia original completa a El País