Experts en seguretat demostren tota la informació que es pot saber de nosaltres si donem el nostre número.

Durant gran part de les nostres vides ens hem vist obligats a compartir un element d’informació personal sense dubtar-ho ni un moment: el nostre número de telèfon. El donem al supermercat per aconseguir un descompte, o a la farmàcia per recollir un medicament. Quan ens identifiquem a l’hora de fer servir aplicacions i webs, sovint se’ns demana el número per verificar la nostra identitat. En aquest article farem un exercici. Abans de donar el mòbil, pregunteu-vos: val la pena el risc?

La pregunta és clau en un moment en què el nostre número de telèfon principal ja no és el fix, sinó el mòbil, que alhora sol ser la nostra eina més íntima. Els números de mòbil s’han adherit a nosaltres permanentment perquè rarament els canviem. Els mantenim tant si canviem de feina com de ciutat.

A la vegada, els nostres dígits estan cada cop més connectats a aplicacions i serveis en línia fermament introduïts en les nostres vides personals. I això pot permetre accedir a informació sobre nosaltres. De fet, el teu número de mòbil segurament s’ha convertit en un identificador més fort que el teu nom i cognoms. Fa poc ho vaig experimentar demanant a Fyde -una empresa de seguretat de mòbils a Palo Alto, Califòrnia- que fessin servir el meu número de telèfon per demostrar els possibles riscos a l’hora de compartir-lo.

Emre Tezisci, investigador en temes de seguretat de Fyde, va acceptar la tasca amb ganes. Ell i jo no ens coneixíem ni ens havíem vist mai. Ràpidament va introduir el meu número de mòbil en un directori de registres públics. Aviat va disposar d’un dossier sobre mi, on apareixien el meu nom i data de naixement, la meva adreça, els impostos de béns immobles que pago i els noms dels membres de la meva família.

Notícia original completa a ara.cat